Es possible que l’ajuntament em convidi a tirar-ho tot a terra, però queda molt poc per finalitzar l’espai exterior del bunker, la zona blanca. I malgrat patir aquesta Espasa de Dàmocles constant sobre el projecte. Intentarem ultimar els quatre detalls pendents
S’han realitzat tres plataformes a la part interior del mur perimetral, amb l’objectiu de poder fer front als intents dels zombis a penetrar dins de la zona blanca.
No s’ajusta exactament a la proposta realitzada al FORUM BAZ per part d’Orion 245. Però s’hi assembla molt.
 |
| Estructura amb bigues metal·liques |
S’instal·la un total de tres plataformes, cadascuna medeix 3 metres de longitud x 0,6 metres d’amplada. Tenen una alçada de 2 metres respecte al terra. Se situen a la zona sud, nord i est. La zona Oest es pot defensar des de la part superior de la zona taronja
 |
| Sobre estructura mallaço, varilles, i formigó |
L’estructura es basa en un quadre de bigues soldades a la part superior del mur de blocs. I subjectades al terra a traves de tacos químics.
Després es col·loca un “machembrat”, a sobre d’aquest material “mallasso” i varilles per donar força a l’estructura. Finalment una capa d’uns 6 cm de formigó.
 |
| Una de les tres plantaformes acabades, manca escala d'accés |
No ve al cas, però em va molestar...
Fa un parell de dies, al programa de radio de El Mon a Rac1* el seu director i col·laboradors se sorprenien respecte a la noticia que estan desapareixen tapes de clavegueram. No entenien el fet que algú s’endugués aquestes peces de ferro. Desconeixien els motius. Inclús algú va dir fent broma, “perquè les volen per jugar a fer-les rodar”.
No se en quin mon s’han criat i viuen, però a moltes comarques del país es poden observar homes negres, també algun blanc, voltant amb carros de supermercat buscant ferros per tot arreu. No acostumen a robar res, simplement recullen el que troben. I després si aconsegueixen omplir al carro Ho porten algun magatzem (abans xatarreros, ara gestors de residus) i venen el material per quatre duros, amb el que obtenen s’asseguren poder-se omplir la panxa aquell dia. Treballen per guanyar-se el pa, com ho fan els que venen CD’s o bolsos. De Mali, del Senegal, o de Gàmbia...de la patera, a la misèria mes absoluta.
Donem gracies a Déu d’haver nascut a Occident. Poca cosa podem fer per ells, perquè si acomplíssim el nostre deure de socorre’ls i ajudar-los en vindrien mes i es desestabilitzaria tota Europa. Aquesta es la trista realitat.
Però almenys em de saber qui son, que fan. També els que treballen i viuen a la zona alta de Barcelona.
El mon a Rac1: Programa de radio català, matinal i de gran audiència. Però que a vegades, tal i com indica el seu propi nom. Viuen únicament al seu mon.