Demà o dilluns publico novetats, però ara deixo anar un rotllo...per si algu li interessa el tema.
Jo volto pel Vallès, de fet no em moc de la comarca, i aquí tothom opina al respecte, vas al banc i la gent treu el tema, al bar, a la feina, tothom en parla...n’hi han alguns que apel·len a l’ordre o que intenten ridiculitzar als indignats qualificant-los de “perro flautas”. Però la veritat es que es un moviment transversal i heterogeni. I les places son del poble, no de les administracions. Si hi ha una desena, un centenar o milers de persones que decideixen ocupar un espai públic. Doncs tenen tot el dret a fer-ho. L’època de “disuelvanse” es va acabar ja fa uns anys. I si algú li molesta que se’m vagi a passejar per una altre plaça.
Estem en una societat de mercat, això ja no es pot canviar. El que si hauríem de procurar es marxar de l’euro. L’únic que ens ha aportat ha estat una davallada absoluta de poder adquisitiu, emmascarada els primers anys a traves del crèdits a baix interès. Com que els bancs anaven oferint diners a tord i a dret. Doncs tothom a viatjar i a sopar a fora cada cap de setmana. Però si fa 50 anys anàvem amb carro!
La única forma de sortir d’aquesta crisi, es devaluant una moneda pròpia...abans es feia cada 10 anys. Una moneda forta no ens serveix per res. Nomes per poder viatjar a l’estranger o importar productes a preu mes econòmic. Doncs no cal. Podem viatjar pel país...i que els industrial busquin proveïdors peninsulars. Una pesseta dèbil, fa mes competitives les nostres empreses per poder exportar, i provoca l’augment del turisme, als alemanys els hi sortia molt mes a compte venir quan canviaven de marcs a pessetes.
A mes per que em d’estar a la unió europea?...Que hi guanyem? A part de mantenir una estructura política mes, una altre menjadora per col·locar als politics de sempre. Que l’únic que fan es imposar normatives a punta pala, i complicar la vida de la gent...I els mercats financers internacionals que? Que representa que és tot això. Però si inclús el Fons Monetari Internacional esta endeutat, però endeutat amb qui?...Però qui controla tot aquest tinglado?. Com deia el president Pujol: No necessitem canviar cromos, ja n'hi ha prou d'especulació financera internacional, i mercats de canvi i borsa...
El que em de fer es basar-nos en el turisme, i en fabricar productes competitius. Com als 70. Però competitius no per tota la parafernàlia del capital humà i el valor afegit... aquests tipus d’empreses donen feina a quatre gats.
Aquí el que compte es poder fabricar, el que sigui i com sigui, però que sigui econòmic per exportar i pel consum interior. No cal que l’estat reparteixi subvencions o programes de desenvolupament a cap sector. El que han de fer es no tocar tant el que no sona...perquè alguns se’ls infla amb diners públics i als altres se’ls destroça amb impostos, normatives i reglaments....Per que al final qui crea llocs de treball és l’empresa, l’administració també però els funcionaris es paguen amb els beneficis del sector privat. Hi ha algú que ho tingui en compte això?
I com a mostra flagrant de malbaratament de diner públic, un exemple:
L’AVE. Per quin motiu s’ha fet? Algú m’ho pot explicar?....carretades de diners de tots que van a parar a les arques familiars de sempre, als propietaris de grans constructores. Això és el que ha estat l’ave.
Jo conec molt poca gent del meu entorn que l’hagi agafat mai...qui l’utilitza?. Els politics? Actors? Alts executius? Periodistes? Doncs que agafin el pont aeri...em de pagar grans infraestructures perquè les utilitzin uns quans i per beneficiar a la gran oligarquia de l’obra civil?
En fi...tirar els diner públic es pecat...i es el que han estat fent els politics tots aquests anys...
Esperem que aquest vespre, si guanya el barça, la festa sia en pau...entre el poble i el poble aficionats al barça em refereixo....
Salut a tothom...
8 comentaris:
diferents puntualitzacions... les empreses estatals no són l'administració, una cosa és l'excés de burocracia que paguem TOTS (no només paguen impostos els empresaris!!!) i l'altra que una empresa per la condició de ser estatal no pugui generar beneficis. De fet, resulta que totes les empreses estatals rentables, amb la irrupció de les privatitzacions promogudes pel neoliberalisme, es van malvendre al capital privat... pensem en telefonica, endesa, repsol,... nacionalitzem la banca i l'endemà s'acaba la crisi!!!!!
Hombre Sergi! Celebro veure’t per aquí…
Nacionalitzar la banca? Però com? I qui la gestiona? els socialistes els peperos, però si els seus coneixements financers son simplement inexistents. Com la ministre d’economia, no recordo com es diu. Tu creus que aquesta dona sap alguna cosa? O que sabia algo el sobrevalorat Pedro Solves...
Si total tampoc i pinten res....els que es van quedar i son màxims accionistes de telefònica i repsol....L’Isisdre Feine, Ignasi Brufau, Ricard Fornesa, Salvador Alemany.
Aquests, aquests...aquests son els que manen. Ni eleccions ni mandangues, als que governen realment el país no son en Zapatero o el Rubalcaba. Son els consells d’administració de “La Caixa” El Santander, i BBVA. I aquesta gent no cediran....vaja ho veig francament difícil.
Una abraçada...
no es tracta de què cedeixin, es tracta de recuperar el que és nostre. i clar que són ells els que manen però precisament del que es tracta és que deixin de fer-ho, no??? i si, difícil en el context actual, però no per això no desitjable...
salut!!!!
Completament d'acord Sergi, però ja saps que malahuradament nomes hi ha una forma d'aconseguir-ho.
Salut!
Interessant, toques tots els pals eh!
Bé, jo crec que la solució és la de sempre i molt antiga, no entrar en el seu joc.
No feu cap crèdit, encara que hagueu de viure en una casa més petita, encara que hagueu de menjar un bol d'arròs o encara que no pogueu conduir un BMW. Si realment voleu lo anterior, simplement estalvieu cony!
"Oh, es que no es pot" - Direu.
Doncs si que es pot, sempre es pot. Això és com l'argument d'aquests que volen que et facis soci de Càritas, Creu Roja o similar, priveu-vos de el que realment no us faci falta i estalvieu-ho. I NO HO ESTALVIEU AL BANC, CONY! Caixa forta de tota la vida, compreu or o davall del cuixí i una escopeta al costat.
I quan tots aquests pisos que hi ha buits se'ls hagin d'empassar, llavors ja parlarem de si comprem o no. De moment, més d'un 30% de rebaixes als preus dels pisos des del 2005.
En fi, es que em reventa que siguem tant imbècils i després ens queixem de que siguem tant imbècils.
Salutacions Dani, algun dia ens hauràs d'explicar com cony finances aquest projecte! ;)
De bona fe i d'un seguidor teu,
Nascut al Segrià i actualment (mal)vivint al Barcelonès.
Salut!
Hola Sergi, celebro rebre un missatge d'algu del Segria. M'ha fet molta gracia això de "or sota el cuixi i escopeta al costat".
Si tens tota la raó. S'hauria de reduir el consum, tornar a una vida mes austera, sense necessitat d'haver de viure de credit constanmen. Però clar son tantes les necessitats que s'han creat.
Però al tanto que frenan el consum tambe es un problema...perque provoca també una parada de produccio i per tant un augment de l'atur. Crec que el sistema simplement esta en colapse total.
Sobre lo dels preus dels pisos a mi em fa molta gracia, recordo fa uns anys quan sempre afirmaven solemnement. Els pisos no poden baixar...es impossible. Doncs mira. Tal com dius un 30% i espera't perque la deflació acabara igual que al japo, com a minim al 50%.
En fi...moltes gracies per seguir el projecte i per les teves reflexions.
Salut i molt bon dia.
Després de llegir el post,éstà clar: Dani for president!
El pitjor de tot és que la banca sempre guanya (com al monopoly)...
Jo ho deia, que els pisos no podien pujar fins a l'infinit, que això rebentaria, i em deien que no, que era imposssible (llavors era possible que pugessin fins l'infinit, com els sous, no?)
Em quedo amb la frase del Sergi: "En fi, es que em reventa que siguem tant imbècils i després ens queixem de que siguem tant imbècils." Doncs això!
Salut.
jajaja, Moltes gracias Marta...si fos president "puedo prometer y prometo" que tots anireu en Mercedes...
si lo dels pisos i lo de que: "a la zona euro no hi pot haver una crisis prolongada" quants cuentos xinos ens venen...
En fi, jo també subscric la frase del sergi, almenys ja sabem que som imbecils, que ja es algo.
Salut Marta
Publica un comentari a l'entrada