Cada dissabte, a vegades diumenge van passant els “chatarreros” per la
urbanització...
és igual que els hi diguis que no et queda ferralla a casa, i que no preveus tenir-ne en el futur…sempre tornen…habitualment son gitanos de Canovelles, però n’hi ha un anomenat Vicente que ve de les Fonts de Terrassa. I a part de recollir ferros com el resta, es dedica també a vendre matalassos i estem en negociacions... be negociacions, es tracta mes aviat d'una conversa tipus bucle que no s’acaba mai... Els de Canovelles parlen un Català amb accent del Baix Llobregat, aquest combina el català amb el castellà, premodinant el castellà. jo m’adapto també a aquest conversa bilingüe, en el meu cas però premodinant el català. Tot en aquesta vida nostra s'ha d'equilibrar...
-Hola Dani, que tienes algo? (es refereix a ferro clar)
-Pues no Vicente, res...ja han passat els de Canovelles...
-Bueno te pido ya los matalassos- Aquest dissabte va canviar d’estrategia...en comptes de preguntar-mo ho va donar per fet, tot i que encara no havíem ni parlat del preu...
-Hombre! A ver Vicente...quan?
-Tu no t’he preocupes por el precio- Hi han frases que produeixen l’efecte contrari i aquesta es una d’elles.
-Bueno cuanto? – em va respondre, explicant-me un cop mes les facilitats de pagament, amb la mateixa anècdota i fen el mateix gest de sempre , consistent a treure’s un feix de bitllets de 20 mentre deia:
-Aqui a bajo, (referint-se a una casa situada al mateix carrer) la mestressa m’he pidio el matalas hace medio año i me va pagando mica a mica.
-Bueno...però quant? -Finalment es va decidir, no sense abans explicar-me les avantatges dels seu material respecte a qualsevol altre...Bistolatex amb molla i plastificats per evitar la humitat...
-120,00 € cada uno.
-Que!!!, però que dius?
Al final sembla que quedaran per 80,00 €. Però ho considero car...algú coneix preus d’aquest material? de moment he col·locat asterilles d’alta densitat de Decatlhon...
He rebut algunes critiques per la manca de comoditat...es el que hi ha...